dimecres, 18 de juliol del 2012

LA REVISTA "MASCANÇÀ" ENTRA AL RÀNQUING DE REVISTES CIENTÍFIQUES

Dos organismes qualificadors han permès a Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell entrar a formar part dels índex de revistes científiques després d’haver estat avaluada. Aquests dos organismes reguladors són la Matriu d’Informació per a l’Avaluació de Revistes (MIAR) i DIALNET (Universitat de la Rioja). L’obtenció d’aquest reconeixement significa que Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell compleix un requisits mínims de qualitat científica i uns nivells d’exigència als seus autors.

Actualment, la puntuació que rebem és de 0'701 punts. Una puntuació basada en dos criteris: 1) l’antiguitat i 2) la difusió. En relació a l’antiguitat, fins a 2012 tan sols s’han publicat dos números, que sumen 0,301 punts. I pel que fa a la difusió, el fet que s’hagi penjat el contingut de la revista a DIALNET, el millor portal de publicacions de l’estat espanyol a internet, ha fet augmentar considerablement el nombre de visites, cosa que ha ajudat a obtenir 0,4 punts més a la puntuació inicial. En total la publicació obté els 0,701 punts que citàvem anteriorment.

Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell publica un número a l’any en dos formats, paper i digital. La voluntat dels seus autors és arribar a diferents públics, tan un públic comarcal, com a un públic més especialitzat. La difusió mitjançant la xarxa digital facilita que la revista arribi a interessats de qualsevol punt del planeta. Tots els articles compten amb resums en anglès i castellà.

Els articles provenen de les jornades d’estudis sobre el Pla d’Urgell que organitza el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà anualment. Aquest any es celebraran a Bellvís el dissabte 17 de novembre de 2012 i les ponències i comunicacions presentades formaran part del quart número.
La revista té el suport de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell i del Consell Comarcal, dues entitats que han apostat des dels seus inicis per la publicació i que s’espera que ho continuïn fent.

Valoració del Centre de Recerques del Pla d’Urgell
El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà expressa la seua satisfacció per la consideració rebuda. La revista publicada per l’entitat des de 2010, compta amb dos números i està a punt d’aparèixer el tercer la propera tardor de 2012, abans de les jornades de Bellvís. El fet que una revista comarcal com Mascançà rebi un qualificació com aquesta és tota una fita i més tenint en compte que l’entitat no està vinculada a cap institució científica i no té cap ànim de lucre. El repte s’ha aconseguit amb un treball constant que ha durat quatre anys (la preparació del primer número ve des de la fundació del grup el 2008), exigint la màxima cura i qualitat als seus articulistes. A més, la major part dels autors de la revista són de la comarca del Pla d’Urgell, cosa que indica el bon nivell que hi ha entre els investigadors comarcals.

Des del Centre s'espera que la indexació de la revista a les llistes de publicacions científiques animarà als investigadors a publicar-hi. D'altra banda, s'espera que el públic comarcal pugui gaudir d'una revista feta per persones properes i de qualitat i que la seua difusió a la xarxa ajudi a conèixer el patrimoni de la comarca del Pla d'Urgell.

La notícia a la premsa

dilluns, 16 de juliol del 2012

CONDOL PER LA MORT DE MIQUEL GALITÒ PUBILL

El dia 15 de juliol va traspassar Miquel Galitó Pubill de 69 anys fill de Castellnou de Seana i impulsor, ànima i director dels Estudis Castellnouencs que aquest any 2012 es publicà el número 21, amb el seu llibre "La Sèquia. Un deute saldat a Castellnou de Seana (1864-2011)".  Havia publicat nombroses entrevistes a L'Infantil/Tretzevents i articles al Pregoner d' Urgell. També havia publicat en revistes monàstiques com Cistercium o a Yermo...

Mascançà expressa el seu condol per la mort de l'insigne estudiós de Castellnou, precursor al Pla d'Urgell i des del seu poble del que avui és Mascançà.

Esteve Mestre en va publicar aquesta nota sobre Galitó el 2009 http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/124418

dissabte, 14 de juliol del 2012

ES PRESENTA A VALLVERD MASCANÇÀ

Organitzat per l'entitat Collverd, conjuntament amb Mascançà, aquest divendres 13 de juliol a la casa de la vila de Vallverd d'Urgell s'ha presentat el segon número de Mascançà. Presentat per Toni Costa, Jordi Soldevila ha explicat que és el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, ha exposat els projectes de futur de l'entitat i ha convidat a participar al públic a participar-hi.

El públic escoltant atentament les explicacions d'Esteve Mestre. Foto: Mascançà.
 
Esteve Mestre parlà sobre la Guerra de Successió al Pla d'Urgell (1705-1714). L'historiador linyolenc va esbossar les línies generals dels esdeveniments per després centrar-se en com es va viure la guerra al Pla d'Urgell. Una evolució que va resseguir els 9 anys de guerra. Mestre enfoca la seua tesi a partir de la població civil, una explicació que ha anat ampliant i que ahir va introduir algunes novetats sobre els efectes posteriors de la guerra a la comarca. En el seu particular estil, Esteve Mestre va arrencar diverses rialles al públic que al final va participar amb algunes preguntes.

Esteve Mestre i Jordi Soldevila iniciant l'acte. Foto: Mascançà.


L'estada a la població va deixar bon regust als mascançanencs que esperen poder-hi tornar a presentar el tercer número de la revista el proper any i a fer-hi altres col·laboracions. El públic va estar molt atent i prou nombrós i participatiu. Poble petit...

dimarts, 3 de juliol del 2012

MASCANÇÀ A LA V TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS DE PONENT

Dissabte 30 de juny de 2012 es va realitzar la V Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida. Aquest any la trobada s'ha celebrat a Sant Martí de Maldà, organitzada pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Les trobades, que venen organitzant-se anualment des de 2008, són un punt de coneixement, intercanvi d'idees i de debat entre els diferents centres d'estudis de la província de Lleida.

J. R. González (Amics de la Seu), Frances Viso (Coordinadora EPC), Josep Rubió (Centre Estudis Garrigues), Jordi Soldevila (Mascançà). Foto: Centre d'Estudis de les Garrigues.


Mascançà estava representat per Diego Teruel, Ton Solé, Sebastià Garralón i Jordi Soldevila, una bona delegació del Pla d'Urgell. Des de Mascançà s'hi van presentar set projectes realitzats durant aquest curs 2011-2012 (rutes i visites guiades, concurs "Coneixes la teua comarca 2.0?", 2es i 3es Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell, les Jornades sobre el Patrimoni de la Memòria Històrica, Mascançà Pla d'Urgell Tour - xerrades i presentacions de la revista per tots els pobles de la comarca -, La Memòria del Pla 1931-1955, revista Mascançà n. 2 i 3).

Salutació del president del Foment en el moment de l'obertura de l'acte. Foto: Mascançà.


A banda de les presentacions de projectes dels centres, el professor i membre de l'IEI Joan Busqueta va presentar una proposta de treballar en l'estudi de la xarxa hospitalària de Ponent a tota persona interessada. Al final de la jornada hi va haver una taula debat entre el periodista Lluís Foix i l'arqueòleg i president del gremi d'editors de Catalunya, Antoni Daura, la taula rodona es titulava "Present i futur digital: difusió i edició".

Miquel Torres (Centre Recerques Terres Ponent), Antoni Daura (Gremi Llibreters) i Lluís Foix (periodista). Foto: Mascançà.


La jornada va continuar amb un dinar de germanor i la visita a la població de Sant Martí de Maldà, dins la qual es va presentar el projecte THAFO, una necròpolis experimental, col·laboració entre le Centre de Recerques de les Terres de Ponent i la Universitat de Barcelona.


dilluns, 2 de juliol del 2012

NOVA EDICIÓ A LINYOLA DE "CONEIXES EL TEU POBLE?"

El "Coneixes el teu poble?" de la mà de Joan Yeguas, Esteve Mestre, Alberto Velasco i Maria Garganté fou una immersió a la Linyola del segle XVI, que va anar des de la construcció de la casa de Joan Fornés pel mestre de cases francès Bernat Langor - actual Casa de la Vila - els anys 1556-1557, a la construcció de l'església per part de Bartomeu Roig II, en els anys 1586-1600 i a la portalada de l'església per l'escultor romà, Andrea Fortunato de Peregrinis. Es va parlar de molts detalls, però especialment dels comunidors del campanar. El campanar octavat és un dels tres únics de Catalunya amb 4 comunidors.
D'esquerra a dreta. Alberto Velasco, Joan Yeguas, Esteve Mestre i Maria Garganté sota els porxos de l'ajuntament de Linyola. Foto: Barret Picat.

En acabar l'explicació hi hagué la pujada al campanar per part de tots els assistents, que gaudiren d'una vista general de la Plana d'Urgell. L'acte fou organitzat per l'Associació Cultural Alorenil (Barret Picat) i la Parròquia de Linyola amb la col·laboració de l'ajuntament de Linyola.

Més informació al bloc de Maria Garganté