dilluns, 27 de juny del 2016

MASCANÇÀ A L'ACTE REIVINDICATIU DEL MNAC

Aquests darrers dies han seguit els actes reivindicatius per mantenir la unitat de les col·leccions dels Museus de Lleida i Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona). Les col·leccions es troben en perill per una sentència que obliga a retornar les obres del Monestir de Sixena cedides al Museu de Lleida a l'Aragó. Després de l'adhesió al manifest per part de Mascançà i l'acte reivindicatiu davant del museu lleidatà, l'acte s'ha repetit aquest dimecres 22 de juny davant del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona on ha assistit el nostre president Joan Yeguas en nom de Mascançà. Els actes han estat molt concorreguts fruit de l'interès que ha suscitat la polèmica.

Fotografia prèvia a la lectura del manifest per part de l'escriptor Màrius Serra. Foto: Plataforma d'Entitats Culturals.

dijous, 16 de juny del 2016

CAMINADA REIVINDICATIVA AL SALT DEL DURAN

Mascançà anima a anar a la Caminada al Salt del Duran del diumenge 19 de juny. La caminada pretén reivindicar el patrimoni arbrat de les banquetes i reguers, tan característics des de la construcció del Canal d'Urgell.

divendres, 10 de juny del 2016

250 PERSONES A L'ESTRENA DE "LA MEMÒRIA DEL PLA"

Presentació a l'inici de l'acte. D'esquerra a dreta el doctor Marc Macià, el president Joan Yeguas, Laia i Jordi Soldevila. Foto: Mascançà.


El Centre Cultural de Mollerussa s’ha quedat petit aquest dissabte, 4 de juny, per a la presentació de ‘La Memòria del Pla, 1931-1955’. Més de 250 persones han assistit a l’acte organitzat pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà que ha donat a conèixer aquest projecte format per tres documentals que expliquen la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra a través del relat de 60 padrins i padrines de la comarca. A més de la projecció del primer documental sobre els anys de la República, la presentació ha volgut homenatjar amb un diploma d’agraïment les persones que van aportar la seva experiència vital per fer possible els films.
Presentació del doctor Marc Macià FArré. Foto: Mascançà.


Un projecte per no perdre la memòria col·lectiva
El president del Centre de Recerques Mascançà, Joan Yeguas, ha donat la benvinguda als assistents on, a més d’alguns padrins i padrines entrevistats, també hi ha vingut familiars i representants institucionals del pobles de la comarca. L’historiador Jordi Soldevila, que ha estat un dels impulsors del projecte junt amb la seva germana Laia, ha explicat que el projecte va començar el 2009 i, en una primera instància, va recollir en format audiovisual històries de vida de la gent més gran de la comarca per la “urgència de no perdre part de la memòria col·lectiva que s’anava morint”. Les gravacions, que poden consultar-se a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, foren la base perquè el 2012, els impulsors es plantegessin anar més enllà i “teixir les vivències dels avis que havíem recollit amb els esdeveniments històrics de la primera meitat del segle XX”, ha dit la periodista Laia Soldevila. El resultat del projecte, que ha comptat amb el suport del Ministerio de Cultura, el Memorial Democràtic i la Diputació de Lleida, són tres documentals d’aproximadament una hora. 
El nombrós públic assistent atent a la presentació. Foto: Mascançà.

Recuperar la memòria oral fins del 1955 fins al 1985
Jordi Soldevila ha considerat que, tot i que han tardat molts anys a acabar el projecte, “estem molt contents del resultats que volem que siguin un llegat per la comarca”i ha agraït “la predisposició infinita dels entrevistats i de les seves famílies per compartir les seves vivències amb nosaltres”. Soldevila ha acabat la seva intervenció explicant que lamentablement “amb aquesta iniciativa hem arribat tard perquè molts dels protagonistes ja s’havien mort i no volem que això ens torni a passar”. Per això, l’historiador ha avançat que el Centre de Recerques es planteja ampliar La Memòria del Pla i entrevistar veïns de la comarca perquè expliquin les seves vivències des del 1955 fins el 1985. Aquesta segona part del projecte s’engegarà cap a la segona meitat del 2017.
Entrega de diplomes i entrevistes a Francesc Minguet Petit: Foto: Mascançà.

Entrega de diplomes i entrevistes a Eduard Perés. Foto: Mascançà.

Entrega de diplomes i entrevistes a Amadeu Aymerich. Foto: Mascançà.


Tres dies per reviure la primera meitat del segle XX al Pla d’Urgell
Després de la seva intervenció, Jordi Soldevila ha donat la paraula a Marc Macià, historiador de les Borges Blanques. Macià ha explicat resumidament els trets més destacats del període de la Segona República i ha donat pas a la projecció del primer dels tres documentals de La Memòria del Pla que comença amb la proclamació de la República i acaba amb l’aixecament militar que inicia la Guerra Civil. Després del visionat, l’equip del documental ha volgut agrair el testimoni dels protagonistes del film i ha fet entrega de 60 diplomes i la gravació de les seves entrevistes als padrins i padrines i als seus familiars, que han recollit el present enmig dels aplaudiments del públic assistent. En marxar, molts dels assistents han assegurat que dissabte vinent, 11 de juny, tornaran al Centre Cultural de Mollerussa per veure la segona part del projecte dedicada a la Guerra Civil i el dissabte 18 per visionar el documental sobre els primers anys del franquisme. L’entrada és gratuïta per tothom.
Entrega de diplomes i entrevistes a Ignasi Castelló. Foto: Mascançà.

A la premsa:
El Punt Avui

MASCANÇÀ S'ADHEREIX AL MANIFEST EN DEFENSA DE LES COL·LECCIONS DELS MUSEUS DE LLEIDA I NACIONAL D'ART

Presentació del manifest davant del Museu de Lleida amb la plataforma d'entitats. Foto: Museu de Lleida.
 
MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:

- Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.

- Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb  l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.

- Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.

- Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

- Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.

- Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del  Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.
I, per tant, DEMANEM:

QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA  ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS  I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES.

dimecres, 8 de juny del 2016

JOSEP CAMPS EDITA A RAMON XURIGUERA

Josep Camps és l'editor i el prologuista de Tres nits, obra de l'escriptor lleidatà Ramon Xuriguera. Aquest dijous es fa la presentació oficial a Balaguer amb Josep Gelonch, de l'editorial Fonoll, l'escriptor Josep Vallverdú, el nebot de Ramon Xuriguera, Pau i l'alcalde de Balaguer. Camps continua resseguint a Ramon Xuriguera, qui va ser el seu tema de tesi doctoral amb Ramon Xuriguera (1901-1966): ideologia, activitat cultural i literatura.