dimarts, 31 de gener del 2017

MONTSE GERMÀ EXPOSA LA SEVA FOTOPOESIA

Des del 30 de gener al 11 de febrer la nostra companya Montse Germà exposa a la Biblioteca Marqués Olivart de les Borges la seva exposició de Fotopoesia.

Germà, establerta al poble dels Arcs (Pla d'Urgell), des de fa anys treballa l'expressió visual mitjançant la fotografia junt amb la poesia. Fruit d'aquesta combinació recentment publicava un llibre que també ha dipositat a la Biblioteca de les Borges.

A la dreta, Montse Germà fent entrega a la bibliotecària de les Borges del seu llibre. Foto: Teresa Vilà Torruella.



dijous, 12 de gener del 2017

BELLVÍS PROJECTARÀ "LA MEMÒRIA DEL PLA" DURANT 3 DIUMENGES DE GENER

L'ajuntament de Bellvís ha convidat al Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà ha projectar el documental La memòria del Pla 1931-1955 els propers diumenges de 15, 22 i 29 de gener.




La població del Pla d'Urgell podrà veure alguns dels seus veïns explicant les seves vivències durant la Segona República, la Guerra Civil i els primers anys del Franquisme. Bellvís va ser una vila molt activa durant tota aquest període, així que diverses s'hi escoltaran diverses històries relacionades amb la població. Us avancem els tràilers de les tres parts del documental. A més, cal ressenyar que la Coral l'Espiga d'Or de Bellvís va col·laborar també en l'elaboració de la banda sonora del documental.








LA DEMOGRAFIA DE GOLMÉS AL SEGLE XIX

Lisard Palau va exposar una magistral comunicació a les Jornades de Bell-lloc en què abordava  l'evolució demogràfica del municipi de Golmés al llarg del segle XIX. 
Lisard Palau en plena exposició, al costat el moderador de la taula, Joan Yeguas. Foto: Mascançà.

Palau va explicar que va treballar a partir del buidatge sistemàtic dels llibres sacramentals de l'Arxiu Diocesà de Solsona referents als baptismes i òbits de Golmés des del 1800 al 1900 amb l'objectiu d'esbrinar, mitjançant un seguit de taules i gràfics, l'evolució al llarg d'aquest segle dels baptismes, òbits, mortalitat infantil, creixement vegetatiu, taxa bruta de natalitat i mortalitat, saldo migratori, puntes de mortalitat, població aproximada, ... del municipi. Els resultats obtinguts foren contrastats i interpretats amb la bibliografia que tracta el tema.

Finalment, va tractar de realitzar una comparativa amb el conjunt de la comarca del Pla d'Urgell, la província de Lleida i també el conjunt de Catalunya.

dijous, 5 de gener del 2017

ELS COMTES DE TORREGROSSA, VALEDORS DEL LIBERALISME



Felip Gallart i Vicent Lladonosa van presentar una comunicació a les Jornades de Bell-lloc que enllaça amb les anteriorment presentades en altres jornades, dedicades a Niubò i Capell. Amb els tres personatges biografiats van aportar llum al segle XIX a Torregrossa.

Així van contextualitzar que l'any 1831 Jaume Nuet Minguell va néixer a Torregrossa en una família benestant coneguda com a cal Farré. L'any 1865 ja consta com un dels grans contribuents de la província de Lleida. Es va casar amb Eloisa de Gaminde i de Gaminde, vídua del banquer a París, José Luis de Abaroa Uribarren i neboda del general Eugenio de Gaminde Lafont, amb qui Jaume Nuet tenia una gran amistat. Simpatitzant del general Prim, participà  en la Revolució de 1868 i fou escollit diputat pel districte de Lleida amb els monàrquics liberals. L'any 1871 el rei Amadeu de Savoia li atorgà el títol de Comte de Torregrossa i el 1872 fou nomenat senador. La caiguda d'Amadeu I no va aturar la seva carrera política i encara va ser diputat per les Borges Blanques i per Lleida dins de les files del partit Liberal Fusionista. L'any 1881 va formar part de la Diputació Catalana.
 
D'esquera a dreta: Felip Gallart, Vicent Lladonosa i Moisés Selfa, moderador de la taula. Foto: Mascançà.

A la mort de Jaume Nuet Minguell, el títol de Comte de Torregrossa va ser atorgat al nebot Jaume Nuet Ribé que és va avançar uns dies al seu oncle Enric en la sol·licitud. Això i el repartiment de la fortuna del primer Comte van ser motius que van donar lloc a una forta enemistat entre els dos, que fins i tot va motivar la construcció de dos panteons al cementiri de Lleida per acollir els diferents membres de la família. Jaume Nuet Ribé va morir a Sant Sebastià el 19 de juliol de 1936 quant la criada li va anunciar que l'esperaven uns milicians.
La comunicació pretenia ser una aproximació que ajudi a entendre com una família benestant de Torregrossa va poder arribar a la noblesa i esdevenir tan influent dins de l'economia i la política catalana i espanyola.

diumenge, 1 de gener del 2017

LA COLONITZACIÓ FEUDAL DEL PLA D'URGELL

La comunicació que Francesc Foguet va presentar a les VII Jornades del Pla d'Urgell no tenia res a veure amb la filologia i el teatre, ni tan sols amb el segle XX en què ens té acostumats.


Foguet va començar exposant que El fahs Maxkijàn (la plana del Mascançà) era una àmplia zona fronterera que, al segle xi, no únicament es disputaven les avançades andalusines i les catalanes, sinó també, entre si, els comtes d’Urgell, els de Barcelona i els reis d’Aragó. Es tractava d’un espai –avui grosso modo equivalent a la comarca del Pla d’Urgell– que constituïa una xarxa de poblament d’època andalusina sobre la qual se sobreposà després la nova estructura feudal. Abans de la conquesta cristiana, aquest territori fronterer tenia un poblament dispers format per petits llogarets que permetien la defensa de la frontera oriental de la taifa de Lleida. Segons el geògraf i historiador musulmà Ibn῾Abd Al-Mun’im Al-Himyari, al fahs Maxkijàn hi havia aldees i granges per a l’explotació agropecuària que disposaven de torres i refugis perquè els seus habitants poguessin amagar-se en cas d’incursions enemigues. Era una extensa plana, ubicada dins del districte de Lleida durant l’època califal, que limitava al sud amb Castelldans i al nord amb la serra d’Almenara, des d’on s’estenia fins a Verdú, a la vall del riu Corb.

Francesc Foguet, al mig de la taula, exposant. Foto: Mascançà.


Durant la segona meitat del segle xi, la plana del Mascançà fou objecte d’una primera expansió feudal, en virtut de la qual la meitat nord del territori passà a integrar-se al comtat d’Urgell, mentre que l’extrem oriental esdevingué del comtat de Barcelona. Cap al 1078, Ermengol iv, comte d’Urgell, emprengué l’empresa militar decisiva per ocupar la Ribera del Sió i la plana d’Urgell. Poc abans, circa 1075, Barbens ja fou conquerida en un intent d’assegurar, juntament amb Agramunt, la línia fronterera i connectar-la amb l’eix Cervera-Anglesola, a mans dels comtes de Barcelona. En aquest sentit, el 1079, Ramon Berenguer ii, comte de Barcelona, atorgà a Berenguer Gombau –fundador del llinatge dels Anglesola– el «castrum quod dicitur Angulariola». Paral·lelament, el mateix any, el bisbat d’Osona incloïa Fondarella, Miralcamp, Mollerussa, Golmés, Palau, Castellnou, Seana i Utxafava (avui Vila-sana) en una llista dels seus preveres –prova del paper de l’Església en la colonització feudal– corresponent als diversos llogarets que formaven part del castral anglesolí.